per Enric Rota Jovani

Descodificant el codi Pollock

Des d’un cromatisme salvatge cap a una poesia visual

DESCODIFICANT EL CODI POLLOCK

Enric Rota Jovani

Pintor i dissenyador format dins del disseny tèxtil i del disseny industrial, va ser reconegut amb un (A’ Desing Award en la categoria de disseny artesanal).
Veure www.erotajovani.com

Va cursar dos anys per lliure a l’escola de disseny tèxtil de Barcelona tenint com a professors a Ramon Folch, Grau Garriga, Ràfols Casamada i Pau Rodriguez Guy, iniciant-se en la pintura i el collage.

Treballant com a autònom es va especialitzar en tricotatge i filatures i en dibuixos d’esbossos i estampació. Es pot dir que va aprendre abans a barrejar colors amb els fils que amb les pintures.

Això li va arribar a plantejar que el color s’anteposa a la forma i a reivindicar la naturalesa del color com un estat independent i al seu total domini d’aquest amb les formes.

Mitjançant el contrast cromàtic definir un possible model de l’univers des del punt de vista estètic no de com està fet, sinó de com està estructurat visualment.

Veure https://cromacosmos.wordpress.com
Veure http://cromacosmos.blogspot.com.es

Sempre li atreia la pintura, però enfocar la passió per la pintura, pel sol fet de voler pintar encara que fos amb tota la tècnica, habilitat, destresa i gaudir possible, no li donava sentit al que volia fer, però al final va tenir la sort de trobar el motiu o la base que li va induir a això.

Això em va dur a plasmar formes cada cop més individualitzades i difenciar-les dins d’un conjunt d’imatges similars, donant situacions en què les formes es defineixen, es desprenen o prevalen per sobre de l’entorn visual que les envolta.

Procés artístic

Veure com una virtut la impaciència a l’hora de fer una obra, no vull pintar amb els pinzells, vull saltar i ballar amb ells. Fins i tot volar amb la pintura, dansar amb el “dripping”. Complementar-lo amb traços simples i juganers que no busquen trencar l’harmonia sinó accentuar-la, buscar situacions per a disseccionar el seu ordre harmònic i així descobrir nous mons més enllà de la visió bàsica o primigènia és a dir anar més enllà de la primera visió.

Saltar, córrer, aturar, controlar el reflex en el moment just en què he d’aturar o continuar, un paper no ha de durar molt en les meves mans, ho puc deixar en repòs però no per molt temps, necessito envoltar-me el més aviat possible de tots ells quan més informació visual millor. Però veig que no puc escapar a la natura ja que sempre estic regit per un codi visual establert, però potser pugui jugar a descodificar-i descobrir submons dins d’entorns més o menys harmònics. Mitjançant una pintura d’acció arribar a aconseguir un model d’ “abstracció poètica”.